Fitxa d'excursió:
Comarca: Alt Camp i Tarragonès
Municipi: Tarragona, Els Pallaresos, La Secuita, Bellavista i Puigpelat
Punt d'interès:
Ruta: Camí de l'Aigua (Tarragona-Puigpelat)
Data: 28/04/2012
Integrants: 20,21 i 78.
Dificultat: Moderada
[ Escala: Nul·la/Baixa/Moderada/Mitjana/Alta/Extrema/Mordor ]
Finalment! La bèstia indomable ha estat domada. Com diuen els tòpics, a la tercera va a la vençuda.
I les casualitats van voler que en aquest tercer intent hi fossin presents tres integrants del "grup de les cabres". Els senyors 78,21 i 20.
Els primers problemes ja van començar abans de l'excursió en si mateixa. El trasllat al punt d'inici. Finalment després de contemplar diverses possibilitats és va optar pel trasllat en el vehicle del senyor 78 fins al punt d'inici. St.Pere i St. Pau.
Cert, no era ben bé l'inici del Camí de l'Aigua, però la prespectiva de travessar part de Tarraco i dels seus suburbis més propers tampoc feia presagiar un gran interès. Per altra banda aquest primer tram ja s'havia realitzat en intents anteriors.
Així doncs a primera hora d'un matí d'abril el grup aparcava el vehicle als afores de St.Pere i St. Pau i es disposava amb una gran motivació a superar el repte d'una vegada per totes. El temps però semblava que no seria propici al grup, ja que amenaçava pluja.
En el primers Km poques coses a destacar exceptuant les constants fotografies de flors, plantes, ocellets, etc, etc...per part de 21. El ritme d'haver seguit així apuntava a passejada campestre i un cop més intent frustrat i acabat a La Secuita novament.
Passats els Boscos de la zona del Pont del Diable el ritme és va incrementar fins a arribar a les urbanitzacions (temibles) de Els Pallaresos. Aquest cop però, el grup ja havia après el camí i no ens passaria com en el primer intent ja llunyà en el temps.
De totes maneres, com es sol dir, "la cabra tira al monte", i per intentar fer drecera (paraula que sempre porta un perill incorporat) el senyor 20 va tirar pel dret en el moment d'internar-se al nucli antic d'Els Pallaresos.
La pèrdua dins el poble va planar en l'ambient, la tensió, i els núvols de pluja amenaçaven al grup. Al final però la drecera va resultar ser positiva, és més va permetre descobrir una casa d'un estil entre pseudo-modernista i frik dels afores del poble.
Passats Els Pallaresos i de camí cap a La Secuita es va reincidir en el mateix guió dels dos intents previs. Prospecció arqueològica en els camps, problemes al creuar uns altres camps abandonats i plens d'esbarzers, etc... La diferència en aquesta ocasió va ser escollir la drecera per arribar a La Secuita i no fer el "camí del Wargs". Dos motius per tal elecció, un per evitar un atac i l'altre per no retardar-nos de l'horari previst. Aquesta elecció ens va permetre esmozar en bar de La Secuita, i per tant perdre tot el temps que haguéssim pogut guanyar. Però un bar és un bar i malgrat tot el Camí de l'Aigua es començava a veure més que assolible.
Després d'un esmorzar de mitja hora llarga el grup es va disposar a enfilar cap al nord tot abandonat el sempre fatídic poble de La Secuita. En aquesta ocasió, per sort, no havia estat el punt final del Camí de l'Aigua. D'ara en endevant tot seria territori desconegut pels tres integrants del grup, i per tant el risc de pèrdua tornava a incrementar-se.
El camí discorria entre camps de vinyes, cereals, algun que altre camp d'ametllers...en definitiva uns típics paisatges del Camp de Tarragona. El grup es sentia amb confiança i es permetia el luxe d'anar fent petites aturades per fotografiar floretes (21) i per daltres passatemps diversos. Per moments més que en repte semblava una sortida del Casal d'Avis. Sempre i quan exceptuem la trobada de 78 amb una serp la qual havia fet una tirada magistral d'emboscar i per poc no és trepitjada, la cosa no va anar a més. De totes maneres no feia la pinta de ser una "anaconda assassina"
Tot va començar a canviar quan la ruta es va topar amb el Barranc dels Garidells. Per una banda la pluja que durant tant temps havia estat amenaçant el grup va fer acte de presència. 21 i 78 es van disposar a col·locar-se els seus impermeables, però fou llavors quan 20 es va adonar que degut a la fumada de la nit anterior havia oblidat posar el seu a la motxilla!! (sort que la pluja no fou torrencial i amb el barret es va poder superar prou bé el contratemps.
L'altre petit contratemps fou que el pont que hi hauria d'haver hagut per creuar el torrent algú se l'havia endut, literalment. Per sort el torrent era sec, sinó l'espectacle hagués estat garantit...
Malgrat tot el pas fou prou senzill, i el grup va poder prosseguir sense més contratemps. El paisatge típic del camp va fer-se fonedís en pocs moments, el camí discorria durant una bon tros vorejant el Polígon Industrial d'El Bogatell, quin monstre! (el progrés...)
Deixant enrera el polígon ens varem trobar que la nostra ruta es creuava amb l'anomenat Camí dels Morts, el qual haviem de prendre en direcció nord, cap al "llogaret" de Bellavista. Tot i el nom que hauria pogut semblar d'allò més funest, la ruta no va comportar cap contratemps, tot i que en certs moments es va fer llarga. És el problema de les rutes sobre asfalt i que travessen "assentaments de població alòctona en forma de chalé", conretament la Urbanització d'Els Pinars.
Aviat es va divisar Bellavista a la llunyania, en primer terme una cosa mig en ruïnes amb uns grans contraforts la qual sembla ser que segons ens va informar el senyor 78 apareixia en un quadre que havia tingut la seva àvia a casa. Després de l'apunt cultural-etnològic el grup va procedir a fer la seva entrada en el petit llogaret de Bellavista, on es va aturar per uns moments.
Ja només quedava l'últim tram fins a Puigpelat. Ja ens veiem al bar del poble fent la canya de rigor per celebrar la gesta.
però quedava encara un tram i no era qüestió tampoc de prendre-se'l a la lleugera.
78 va començar a imprimir un ritme més dur, sembla ser que el preocupava l'hora d'arribada ja que feia tard en algun lloc. Per intentar-lo ajudar, 21 va incrementar la seva recol·lecció d'espàrrecs a la vegada q reduïa la seva velocitat. Per tant el grup es començava a fragmentar. 78 destacat al capdavant, 20 en terra de ningú, i 21 totalment endarrerit i ocupat en la seva recol·lecció.
Poc abans d'arribar però a Puigpelat el grup es va tornar a ajuntar en un petit lloc de culte amb verge incorporada, que podria ben bé recordar els antics llocs de culte camperols anterior al cristianisme (nota històrico-arqueològica).
I finalment es va assolir Puigpelat. El Camí de l'Aigua havia caigut. Ens haviem tret l'espina clavada i era el moment de trobar el bar on celebrar-ho...Però la festa no va ser completa. Va semblar que el destí s'ens girava en contra i tots els bars del poble estaven tancats...
Res, vam decidir anar a esperar el cotxe de rescat pilotat per MF a la plaça del poble i tornar cap a Valls. Era el tercer rescat efectuat per la senyora MF en una excursió del Camí de l'Aigua, aquest cop no va ser però a La Secuita, sinó havent complert els objectius inicials.
Prova superada!
3 comentaris:
molt bé molt bé... feina feta no té fronteres!!
Ara, reinvindiquem un 4rt atac del Camí de l'Aigua en la save totalitat! aquest a fet 24km i l'oficial en pot arribar a fer 36km!!
No vaig ser l'únic a perdre el temps.. mare meva, q sembla q em passés l'excurció fent fotos!! agafa fama i ves a geure! i 78 si tenia pressa per agafar un tren, haver-ho dit de bon principi no?? ves si posar-se mosca per algo q no se sabia!! bah home bah!
Puigpelat, un poble sense un bar obert... ON ANIREM A PARAR!!!!
El bar del Cantó! Ens hauriem d'haver fotut un vinet d'aquests del Priorat i fer el caminet cantant...
Per cert, el quadre de Bellavista el va pintar la meva àvia! Mira que has estat cops a casa i ni t'has fixat
Quin és el proper repte?
El proper repte comú no ho sé , però el del senyor 21 hauria de ser fotre un curset d'ortografia!!
Pher Fabort!!
Publica un comentari a l'entrada