7 de juny 2012

D'ermita a ermita

Fitxa d'excursió:
Comarca: Conca de Barberà
Municipi: L'Espluga de Francolí
Punt d'interès: Ermita de la Santissima Trinitat, Ermita de Sant Joan de la Muntanya
Ruta: GR-175
Data: 15/05/2012
Integrants: 78, 17, 21, 66 i MI
Dificultat: Baixa
[ Escala: Nul·la/Baixa/Moderada/Mitjana/Alta/Extrema/Mordor ]


Era un assolellat dia de maig.. Ens disposàvem a fer una excursió suau de diumenge.. sortíem de l'Ermita de la Santíssima Trinitat. Una ermita que no ens vam dignar ni anar a veure, rodejada de taules i barbacoes semblava una zona de pícnics de domingueros... vam continuar pel camí, muntanya amunt enfilant el GR-175, un tros de la ruta del Cister que 17 havia fet recentment.

Coneixent el terreny i avançant per una ampla via forestal el trajecte es va fer plàcid... un intent de desviar-se per un corriol que marcava "cap a les 100 fonts" a buscar-les, sense mapa ni distàncies, va ser la primera mostra que la vena cabra bategava amb força aquell dia de del més de maig...


Uns 2 kilòmetres més endavant es deixa la pista forestal per emprendre l'ascens final per un corriol de ferradura. Sense més novetat s'arribà a l'Ermita de Sant Joan de la Muntanya i a les seves campanes d'alerta (que el grup no es va poder estar de tocar) L'Ermita està oberta i la reconstrueix una associació, els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, en els temps lliures.


A part de la pertinent posta en escena per part de 66 a l'altar, es pot remarcar la clara al·lusió a qui s'havia enviat per salvar l'excursió de qualsevol pèrdua...




Sense més vam travessar les diferents plantes i estances fins a sortir a d'alt de tot, on un mirador donava una vista excel·lent de la vall de la Conca (llàstima de la calitja per variar...).



Allí es va descansar i reorganitzar el grup. En vista de la facilitat de l'ascens i el marge de temps de què es disposava, es va decidir fer una mica de lloc per l'aventura i es va posar rumb a la Cova del Nialó. Aquí va aparèixer la sorpresa, quan sense previ avis per part de 17 ens vam trobar en mig d'una via ferrada!! (tot s'ha de dir de nivell very easy i molt curt tram).


En aquesta cova Elionor d'Urgell hi va fer penitència des del 1414 fins el 1430... tot i que contrastar aquesta informació ha estat complicat... ja que segons les fonts, varia quina Elionor d'Urgell hi va ermitar, si la germana de Jaume II d'Urgell el Dissortat (*,**), o la seva filla (***,****).

Ja vista la cova, vam fer mitja volta rumb de nou cap a l'Ermita de la Santissima Trinitat. De tronada ens vam tronar a trobar amb alguns participants d'una cursa d'orientació i no es va poder evitar fer la reclamació pertinent a 17 per portar-nos al mig d'una rambla...


Un cop al cotxe i de camí cap a casa, es va fer una parada de rigor a la Rifacli per agafar avituallaments. Tot un clàssic.


3 comentaris:

Jordi ha dit...

Quines cròniques més costumbristes! I després diu de mi...;D

21 ha dit...

Homeeee!! Però si l'excursió no va donar per més q vol que expliquem?! que aquí no s'expliquen mentides eh!!!
Va ser el que s'esperava, una plàcida excursió de diumenge, sense sorpreses ni perdues!

20 ha dit...

El que no és cap sorpresa és la qualitat ortogràfica del redactor....quin nivell!! Si déu va enviar Joan, potser és que déu també és un analfabet ortogràfic!

Li sembla poc atractiu una via ferrada per sorpresa? Falta una foto de la mateixa,no?

A mi m'agradaria per altra banda que m'expliquin el significat del terme costumbrista...

Ei, i una sortideta nivell Mordor per quan?