Fitxa d'excursió:
Comarca: Vallès Oriental i Vallès Occidental
Municipi: Caldes de Montbui i Gallifa
Punt d'interès: Torre Roja, St. Sebastià de Montmajor, alzines monumentals, Pic del Vent, Gorg dels Elies
Ruta:
Data: 12/09/2012
Integrants: 20 i 21
Distància/Temps: 18,8Km / 6,5h
Dificultat: Moderada
[ Escala: Nul·la/Baixa/Moderada/Mitjana/Alta/Extrema/Mordor ]
Després d'una Diada històrica, de bon matí no hi ha res millor que començar vacances amb algo tan nostrat com l'excursionisme...
Vam començar l'excursió des del carrer de la Torre Roja, davant el Parc de Can Rius, un lloc que ja s'està convertint en un habitual. I el nom del carrer no podia ser més predictiu, ja que la Torre Roja era precisament la primera meta volant de l'excursioneta (recordin aquest terme, ja que aquest era el plantejament inicial, fer una excursioneta d'entre setmana).
El primer tram de trajecte va transcorre sense cap incident, es va passar pel "Roure Gros del Mas d'en Corró", que tot i dir-se gros, és ben petit ja que l'han replantat fa poc. D'agrair almenys l'intent de recuperació del patrimoni historico-natural.
Es va arribar a la Torre Roja i al poblat ibèric, pel corriol que utilitzen els mateixos arqueòlegs durant les campanyes que s'hi fan. Un camí no molt agraït i costerut.. Les vistes des de la torre sobre la vall de Caldes, segons diu 20, són molt bones, però la calitja cobreix tot l'horitzó...
Després de visitar les restes del poblat ibèric que hi ha al peu de la torre, i veure els cartells d'interpretació del jaciment, enfilem la pista forestal que baixa del turó, per la vessant oposada per on hem pujat. Però en arribar a la primera cruïlla de camins, la deixem per enfilar un corriol que ens ha de portar fins al "Coll del Català". Però... ai las!! el camí no estava en tan bon estat com hauria i 20 ha de tirar d'estisores per obrir-nos pas!! i per acabar de retardar la marxa, ens desviem a examinar unes estranyes acumulacions de pedres en un corriol lateral i les restes del "Mas de Corró". Un cop superats els contratemps i la cita arqueològica de rigor, arribem al coll. Allí fem una breu parada per revisar el recorregut i enfilar, de nou, per un corriol que ens ha d'acostar a la Serra Llisa i el Pic del Vent, segona meta volant.
Al coronar el primer turó, el corriol segueix el seu curs pel bosc tranquilament fins que et trobes, de cop i volta, en una urbanització d'especulació fallida, les cases del Bosc de Guanta. Una dotzena de xalets, sense cap mena d'ordenació, disposats al llarg de diversos carrers asfaltats que cobreixen tota el vessant del turó... Trist i mal adequat, però quan cremi tot, que siguin els primers a ser evacuats, Alerta!
Finalment arribem a la part més dura de l'excursió, l'ascens per la carena de la Serra Llisa i l'atac al Pic del Vent. Enfilant pel sender que surt dels peus d'una alzina, la primera de les tres monumentals que ens trobarem al llarg del recorregut, avancem per sota els arbres per una pendent prou remarcable, que es complica al sortir del bosc per continuar pujant sota el sol fins coronar la serra. Un cop aquí el pitjor ja ha passat segons comunica 20, que ja havia realitzat l'excursió en temps pretèrits. Continua l'ascens, ara per una pista forestal, per deixar-la tot just trobar-nos els carrers asfaltats d'una altra urbanització (si, una més, una de tantes i tantes) per enfilar per un camí de ferradura fins el cim del Pic del Vent. Unes altres bones vistes, que la calitja, que no vol aixecar, impedeix.
Després del descans i unes fotos de rigor, es reuneix el consell per decidir la ruta a emprendre a partir d'aquest punt... tornar per on s'ha vingut (amb petites variacions de recorregut) o emprendre el descens en direcció contraria al punt de sortida. Allargant l'excursió per anar a buscar la Riera de Caldes per tornar tot resseguint la seva llera... l'hora és propicia i el dia clar... Cap a la riera!!! (cabra_mode=ON)
Passem per les dues alzines monumentals que faltaven i ens trobem una brigada forestal que està trinxant i netejant el sota bosc. Per deixar-lo on cau, perquè tot estigui ben sec i cremi bé en el futur..
Finalment arribem a Sant Sebastià de Montmajor, tercera meta volant. Allí acampem per dinar sota la protecció del cacique del poble.. un gat negre que va rebre l'ofrena corresponen en fuet, que es va haver d'extreure d'uns entrepans que a l'hora de la veritat, van ser massa petits (recordar de fer-los més grans)
Després d'una breu descans i unes festetes amb el gat, s'enfila camí de tornada... s'ha superat ja el 50% de l'excursió. Un corriol que surt de l'esplanada del poble, ens porta fins la pista forestal que ens ha de menar a la "Riera de Caldes" per poder emprendre el camí de retorn. Després d'un d'ascens que es fa etern, arribem a la llera del torrent completament seca. La necessitat de veure aigua, ens fa remuntar-ne un tram per anar a buscar el "Gorg dels Elies", que tot i tenir el nivell molt baix, no s'ha assecat.
El camí segueix per riera avall, sense més novetats, més que la recol·lecció en alguns punts de mores per poder fer uns potets de melmelada by 20 i MF (molt recomanables). Recordant la
festa de la carbassa de St. Feliu de Codines, passem pel costat del camp d'algun dels concursants... carbasses amb parasol o per amagar-les dels competidors??
Més endavant ens trobem amb les pedreres que en altres temps van produir la pedra de llambordes per empedrar els carrers de Barcelona i d'altres tantes ciutats.. encara ara es conserva les restes d'algunes de les barraques que devien utilitzar els treballadors, així com la bàscula gegant on pesaven els carros (ara precintada) i el "Camí del Foment", un camí de llambordes que porta des de la casa del director de les mines fins la carretera BV-1243, un tram molt i molt bonic (fins que els arbres que deixen créixer massa aprop les comencin a aixecar)
Un tram de carretera i un tram pels carrers de Caldes i ja tornem a ser al punt de sortida. Per la baixada del Raval del Remei, vam passar per davant una casa on encara es conserven a la façana els impactes de bala de la Guerra Civil.
Tornada a casa just a temps d'arribar abans que M.F. tornés de la feina. Salvats pels pèls!!
Ara bé, vist lo vist però, haurem de reavaluar el terme "excursioneta".
