Fitxa d'excursió:
Comarca: Alt Camp
Municipi: Valls i Figuerola
Punt d'interès: Torre de la Mixarda i Pont del Diable
Ruta:
Data: 15/04/2012
Integrants: 20, M.F. i 21
Dificultat: Baixa
[ Escala: Nul·la/Baixa/Moderada/Mitjana/Alta/Extrema/Mordor ]
Com ja és sabut pels habituals d'aquest bloc i de les sortides que s'hi relaten, aquestes com menys planificades estiguin major interès (o risc) acaben tenint.
Era un matí de diumenge assolellat i ben ventós, dels que acostumen a sovintejar a l'entorn de Valls. Els tres integrants d'aquesta sortida un cop llevats i havent esmorzat amb tota tranquilitat es van disposar a emprendre el que tot feia pensar que acabaria sent una plàcida passejadeta de diumenge pel dematí.
Eren entorn de les 10.30 del matí quan després d'haver creuat el nou polígon de Valls on hi destaquen les dues naus immenses d'una coneguda multinacional sueca, finalment el grup aparcava el vehicle a l'extrem nord d'aquest polígon i es disposava a emprendre l'excursió. L'objectiu inicial d'aquesta era arribar fins la Torre de la Mixarda i el Pont del Diable, al terme de Figuerola. Malgrat que a priori la sortida semblava de nivell elemental, el fet d'haver-se "desorientat lleugerament" amb el cotxe per dins el polígon (lamentable especulació immobiliaria prèvia a la crisi!) ja feia presagiar alguna cosa...
En un terreny pla com el Camp de Tarragona és díficil perdre's o desorientar-se, i més tenint en compte que la Torre de la Mixarda destaca clarament des dels camps que l'envolten. A més el grup anava equipat amb tot el necessari (aigua, plànol, roba d'abric...).
I? Doncs que de poc va servir perquè poc després d'abandonar els entorns del polígon ja ens dirigiem a la Torre pel mig dels camps de vinyes, oliveres i ametllers.
Cap problema però, la Torre s'albirava en la distància, era impossible perdre's. Per tant, i degut a la gran ventolera que feia, el grup va decidir seguir avançant pel llit d'una torrentera coneguda com la Rasa Fonda.
A partir d'aquí la idea original de la sortida va començar a variar. En un principi tot va ser positiu. Al fons de la torrentera ja no es deixava sentir el vent i el fred que fins aleshores havia acompanyat el grup va començar a desaparèixer deixant pas a una lleugera calor. Després d'estar caminant per la llera durant una estona, amb els camps a banda i banda per sobre dels nostres caps vam albirar la primera mata de farigola.
A partir d'aquest moment va començar una recol·lecció amb tota regla. El grup va anar trobat al llarg de tota la torrentera diverses mates disperses de farigola. Però el grup de recol·lectors no es va limitar a la farigola sinó que degut a la dificultat d'accés s'hi podien trobar bastants espàrrecs.
Durant una bona estona el camí pel fons de la torrentera va seguir tranquilament. Era de preveure però que la gran quantitat d'esbarzers que anaven vorejant el recorregut no es limitarien a fer de simples espectadors. Malgrat que els pagesos havien encès parts del torrent en d'altres els esbarzers havien ocupat tot el pas i el grup es va veure obligat a fer us d'unes tisores de podar per obrir-se pas i poder continuar.
Malgrat la veu de la consciència posada per la senyora M.F. d'abandonar el fons de la torrentera i seguir avançant pels camps de més amunt, el grup va optar per continuar per baix.
I almenys en aquesta ocasió va valer la pena fer la cabra (com en tantes altres, però almenys en aquesta sense risc...). Els racons que es podien veure al fons de la torrentera eren prou bonics i valia la pena alguna que altra esgarrinxada.
Finalment el grup va abandonar la rasa. Aquesta en un punt determinat es creuava amb un camí que es dirigia directament cap a la Torre de la Mixarda, mentre que d'haver continuat per la torrentera haguéssim acabat prop de Fontscaldes.
Algun que altre espàrrec es va poder recollir de camí fins la Torre. I finalment el grup arribava a la Torre de la Mixarda. Aquesta dataria de finals del segle XVI inicis del XVII i fou edificada per protegir-se dels atacs de pirates del nord d'Àfrica que durant aquells anys sofria tota la costa catalana. Recentmen s'ha restaurat la Torre i acondicionat el seu entorn. Val a dir que malgrat tot ha quedat pro bé, val la pena la visita.
Després de fer quatre fotos, seure una estona i buere una mica d'aigua, el grup va decidir espavilar per arribar fins al Pont del Diable, ja que el rellotge marcava ja les 13.00.
Després de recollir nombrosos espàrrecs i algun que altre manat de farigola els tres recol·lectors arribaven al Pont. Bé, però no tots pel mateix camí. 20 i M.F. per dalt i 21 per baix. Un cop 21 va haver fet la cabra i pujat, els tres es va disposar a creuar el conegut com a Pont del Diable, no apte per gent amb pànic a les altures...
La nota històrica sobre el pont del Diable ens diu que aquest probablement tingui el seu origen en època medieval quan fou erigit per creuar el Torrent dels Masos. Té una llargada de 18 metres una alçada màxima de 8 i una amplada de 0'80. Un cop arribats aquí era l'hora d'anar tornant. Ara però pel camí, la gana ja apretava.
Al cap i la fi va ser una bona sortida. D'entrada semblava molt fàcil, i certament no es va complicar tampoc en excés. Hi va haver ruta històrico-cultural i per si fos poc es va poder recol·lectar, i tot això sense perdre l'instint de fer la cabra.
Què més es pot demanar per una excursió de diumenge a mig matí sense cap tipus de planificació prèvia?
Era un matí de diumenge assolellat i ben ventós, dels que acostumen a sovintejar a l'entorn de Valls. Els tres integrants d'aquesta sortida un cop llevats i havent esmorzat amb tota tranquilitat es van disposar a emprendre el que tot feia pensar que acabaria sent una plàcida passejadeta de diumenge pel dematí.
Eren entorn de les 10.30 del matí quan després d'haver creuat el nou polígon de Valls on hi destaquen les dues naus immenses d'una coneguda multinacional sueca, finalment el grup aparcava el vehicle a l'extrem nord d'aquest polígon i es disposava a emprendre l'excursió. L'objectiu inicial d'aquesta era arribar fins la Torre de la Mixarda i el Pont del Diable, al terme de Figuerola. Malgrat que a priori la sortida semblava de nivell elemental, el fet d'haver-se "desorientat lleugerament" amb el cotxe per dins el polígon (lamentable especulació immobiliaria prèvia a la crisi!) ja feia presagiar alguna cosa...
En un terreny pla com el Camp de Tarragona és díficil perdre's o desorientar-se, i més tenint en compte que la Torre de la Mixarda destaca clarament des dels camps que l'envolten. A més el grup anava equipat amb tot el necessari (aigua, plànol, roba d'abric...).
I? Doncs que de poc va servir perquè poc després d'abandonar els entorns del polígon ja ens dirigiem a la Torre pel mig dels camps de vinyes, oliveres i ametllers.
Cap problema però, la Torre s'albirava en la distància, era impossible perdre's. Per tant, i degut a la gran ventolera que feia, el grup va decidir seguir avançant pel llit d'una torrentera coneguda com la Rasa Fonda.
A partir d'aquí la idea original de la sortida va començar a variar. En un principi tot va ser positiu. Al fons de la torrentera ja no es deixava sentir el vent i el fred que fins aleshores havia acompanyat el grup va començar a desaparèixer deixant pas a una lleugera calor. Després d'estar caminant per la llera durant una estona, amb els camps a banda i banda per sobre dels nostres caps vam albirar la primera mata de farigola.
A partir d'aquest moment va començar una recol·lecció amb tota regla. El grup va anar trobat al llarg de tota la torrentera diverses mates disperses de farigola. Però el grup de recol·lectors no es va limitar a la farigola sinó que degut a la dificultat d'accés s'hi podien trobar bastants espàrrecs.
Durant una bona estona el camí pel fons de la torrentera va seguir tranquilament. Era de preveure però que la gran quantitat d'esbarzers que anaven vorejant el recorregut no es limitarien a fer de simples espectadors. Malgrat que els pagesos havien encès parts del torrent en d'altres els esbarzers havien ocupat tot el pas i el grup es va veure obligat a fer us d'unes tisores de podar per obrir-se pas i poder continuar.
Malgrat la veu de la consciència posada per la senyora M.F. d'abandonar el fons de la torrentera i seguir avançant pels camps de més amunt, el grup va optar per continuar per baix.
I almenys en aquesta ocasió va valer la pena fer la cabra (com en tantes altres, però almenys en aquesta sense risc...). Els racons que es podien veure al fons de la torrentera eren prou bonics i valia la pena alguna que altra esgarrinxada.
Finalment el grup va abandonar la rasa. Aquesta en un punt determinat es creuava amb un camí que es dirigia directament cap a la Torre de la Mixarda, mentre que d'haver continuat per la torrentera haguéssim acabat prop de Fontscaldes.
Algun que altre espàrrec es va poder recollir de camí fins la Torre. I finalment el grup arribava a la Torre de la Mixarda. Aquesta dataria de finals del segle XVI inicis del XVII i fou edificada per protegir-se dels atacs de pirates del nord d'Àfrica que durant aquells anys sofria tota la costa catalana. Recentmen s'ha restaurat la Torre i acondicionat el seu entorn. Val a dir que malgrat tot ha quedat pro bé, val la pena la visita.
Després de fer quatre fotos, seure una estona i buere una mica d'aigua, el grup va decidir espavilar per arribar fins al Pont del Diable, ja que el rellotge marcava ja les 13.00.
Després de recollir nombrosos espàrrecs i algun que altre manat de farigola els tres recol·lectors arribaven al Pont. Bé, però no tots pel mateix camí. 20 i M.F. per dalt i 21 per baix. Un cop 21 va haver fet la cabra i pujat, els tres es va disposar a creuar el conegut com a Pont del Diable, no apte per gent amb pànic a les altures...
La nota històrica sobre el pont del Diable ens diu que aquest probablement tingui el seu origen en època medieval quan fou erigit per creuar el Torrent dels Masos. Té una llargada de 18 metres una alçada màxima de 8 i una amplada de 0'80. Un cop arribats aquí era l'hora d'anar tornant. Ara però pel camí, la gana ja apretava.
Al cap i la fi va ser una bona sortida. D'entrada semblava molt fàcil, i certament no es va complicar tampoc en excés. Hi va haver ruta històrico-cultural i per si fos poc es va poder recol·lectar, i tot això sense perdre l'instint de fer la cabra.
Què més es pot demanar per una excursió de diumenge a mig matí sense cap tipus de planificació prèvia?
2 comentaris:
Una sortida ideal pel diumenge a mig matí.Llàstima del vent!
cal tenir en compte que aquesta sortida ja s'havia fet fa una anys, però anant amb els germans Domènech sempre es pot trobar un recorregut alternatiu més emocionant.
Ei! bona redacció!
Ressaltar dos punts sols. Just abans de sortir i ja ben esmorzats, sobre el mapa es va plantejar quina podia ser la millor ruta per atacar la torre.. Després de unes llambregades ràpides, i basant-se en l'experiencia de 20 i M.F. en dita excursió, es va decidir que s'agafaria la pista forestal... via plana, ampla i ràpida. Descartant una temptadora línia de punts que marcava una via alternativa, més a l'oest, resseguint el que semblava una llera de riera... gran sorpresa quan ja deixat el cotxe enrere i transformant-se el camí en camps i torrenteres, una observació del mapa confirma que l'atzar ens a portat precisament a aquella petita línia de punts... atzar? Pep? ...qui ho sap però allí estàvem...
La quarta foto, del corriol a través dels esbarzers, és un dels re-oberts a cop d'estisora per 20 i 21... un machete per la pròxima igual agilitzaria la feina. Tot i que això, i la recol·lecció expliquen les casi dues hores i mitja d'ascens.
Cabra realitzada.
Ah! Una foto del pont no? o no veu que la gent es pensarà que s'ha portat l'aqüeducte romà a Figuerola!!
Publica un comentari a l'entrada