Fitxa d'excursió:
Comarca: Baix Camp
Municipi: Arbolí, Gallicant
Punt d'interès: Gorguet, Gorg, Gorguina, Siurana (riu i vistes)
Ruta: Num.8 "Muntanyes de Prades: un grapat d'excursions" J. Mas i C.Llauradó.
Data: 18/06/2013
Integrants: 17, 78, Rocky i el seu amo 9
Dificultat: Mitjana
[ Escala: Nul·la/Baixa/Moderada/Mitjana/Alta/Extrema/Mordor ]
Un racó de món ben a prop de la civilització. Les muntanyes de Prades són una sorpresa constant però tot i això desconegudes i ignorades. Aquesta excursió, amb les seves moltes variants, és una delícia que ens permeté discórrer per boscos d'obaga, pinars, alzinars i rouredes, observar salts d'aigua i tolls, creuar el riu Siurana, caminar sota la presència de cingles i observar la figura de Siurana des d'un angle poc vist.
Des de l'Arbolí, prenem el camí cap als Gorgs. La pujada no és forta i es pot fer amb relativa rapidesa fins arribar al poble abandonat de Gallicant, des d'on ens diuen que hi ha unes vistes immillorables. Però els núvols estan molt baixos i no veiem més enllà de cent metres. Aquests mateixos núvols són els que hores més tard van deixar anar una bona pedregada sobre l'Urgell i les Garrigues.
Des d'aquí s'inicia el descens amanit amb l'aparició del Gorguet, més tard el Gorg i, per acabar, la Gorguina. Les pluges de les últimes setmanes fan de la seua visita imprescindible, ja que no tot l'any porten tanta aigua. El Gorguet s'esmuny de manera capriciosa entre les roques i, encara que no fa un gran salt, la bassa és gran i agradable Al Gorg apareixen uns turistes nòrdics directes de Salou que no aconsegueixen desfer l'encís de l'indret, amb una cascada prou impressionant entre pins que es vinclen perillosament. Per si de cas, en Rocky borda els guiris una mica. I per acabar, la Gorguina és un salt que entra de biaix i omple un toll prou ampli. Entre tots tres fan d'aquest tram dels més interessants que es pot visitar per les muntanyes de Prades.
A partir d'aquí, després de pujar i baixar un a mica, arribem a la llera del Siurana. Aquí perdem el camí del tot però a prop del molí el recuperem. Seguim una pista per primer cop en tot el dia fins prendre el camí cap als cingles que ens portaran de tornada a l'Arbolí. Pel camí, cases abandonades i una mena de barca dalt d'un carretó. La pujada cap als cingles ja es més dura i és la part més exigent del recorregut. Tot i això, amb paciència arribem fins al peu dels cingles, on ens veiem recompensats amb una vista espectacular sobre Siurana, el pantà, Cornudella, el Massís del Montsant i la Morera. El dia s'ha aclarit molt però uns núvols rúfols amb intencions poc amistoses s'acosten per la banda d'Ulldemolins.
Ja només queda refer el tomb a la serra per arribar fins a la senzilla ermita de Sant Pau, penjada sobre el nucli de l'Arbolí. De cop i volta, es fa de nit, el vent s'alça al violència i ens ataca un autèntic exèrcit de núvols violents. Tot just posar el primer peu al poble, un xàfec ens remulla els darrers metres fins el cotxe.
En definitiva, una excursió del tot recomanable que podeu resseguir amb tot detall al llibre d'en Jaume Mas i Coia Llauradó "Muntanyes de Prades: un grapat d'excursions" (excursió num. 9)
1 comentari:
Magnífic relat per recordar una excursió no menys bonica!
La companyia va ser del més agradable, i la bellesa de l'entorn per on vàrem trescar deixaria bocabadat a qualsevol.
No obstant em sembla recordar que l'ermita sobre l'Arbolí no estava pas dedicada a Sant Pau, sinó a Sant Joan.
També dir que efectivament vam ser testimonis, des de la llunyania, dels núvols de tempesta que omplien el cel fins on arribava la vista, portadors de les pluges i pedregades que més tard afectarien les comarques de les Garrigues i l'Urgell.
Ja per acabar, i sense ànim de qüestionar el criteri del glossador de la sortida, un servidor potser hauria definit la dificultat de la ruta de mitjana. Per fer-ho penso tant en la durada de l'excursió, que tenint en compte la quantitat de punts d'interès que engloba pot arribar fàcilment fins a les 5 hores, com en el mal estat i considerable desnivell d'alguns punts del camí. Certament no és una caminada dura, però aquests aspectes la fan, al meu entendre, inaccessible per famílies amb canalla per sota dels 10 anys, i per aquest motiu susceptible de ser puntuada com de dificultat mitjana.
Sigui com sigui, això no ens ha de fer perdre de vista que fou una jornada d'allò més profitosa, enriquidora i absolutament recomanable.
Salut!
Ricard.
P.S: això sí, en la segona instantània, que potser s'ha produït un intent de l'autor de mostrar-nos la seva faceta més neo-creative-design-CUPero-made-in-BCN?
Publica un comentari a l'entrada