Fitxa d'excursió:
Comarca: Osona
Municipi: Viladrau, El Brull
Punt d'interès: Montseny, Matagalls, Sant Miquel del Barretons, Sant Segimon
Ruta:
Data: 02/06/2012
Integrants: 20, 78, EB, 21
Distància/Temps: 11,8Km / -
Dificultat: Mitjana
[ Escala: Nul·la/Baixa/Mitjana/Alta/Extrema/Mordor ]
Una excursió de ja fa dies... però una ressenyeta no farà mal a ningú...
S'arribà al Collformic, on es deixa el cotxe al aparcament habilitat uns metres més avall. Res remarcable si no fos que 78 aprofita per baixar del cotxe i estalviar-se tornar a remuntar... 300 metres??? és possible que se les vegi quadrades i vulgui estalviar el màxim d'energies? qui sap, però els retrets li són abundants...
Un cop reagrupat l'equip, i després d'avaluar les dues rutes d'atac, es decideix pujar primer al Matagalls per la ruta clàssica i després tornar pel camí que passa per Sant Segimon.
Res destacable en l'ascens, sinó fos per la presència d'altres excursionistes de lamentable comportament... com sinó s'explica que vagin amb el gos deslligat i el deixin molestar a les pobres vaques que pasturen per la falda de la muntanya... no en té cap culpa el gos, sinó la neurona de torn de l'amo.
L'excursió avança tranquilament, passant el Pla de la Barraca voregem el que va ser un antic pou de gla. Anem pujant, sense molt de pendent però constant. Fins desviar-nos, just al peu del Matagalls, cap a la Font Freda (o Font del Collet) a agafar aigua i fer un petit descans.
Amb forces renovades iniciem l'atac final al Matagalls, l'ascens tot i no ser molt pronunciat, comença a fer-se notar tot i el descans. Finalment arribem al cim del Matagalls i podem gaudir de l'objectiu aconseguit. Unes bones vistes sobre tot el Montseny i les fotos de rigor.
Abans de reprendre el camí de descens, hi ha petites divergències sobre la ruta exacta a seguir, finalment 21 pren la iniciativa i el grup es posa en camí sense una confiança excessiva per part de 20 i 78.
Al principi tot va bé, però el corriol a poc a poc es va fent cada cop més difícil de distingir. Fins que, al cap de poc, es va camp a través... No obstant el grup arriba a bon port, la primera font del descens: la Font dels Cims. La segona meta volant no es farà esperar, uns trams més de corriol i camp a través i s'arriba a la Font de Matagalls, en una fondalada amb arbres i milers de mosques! Parada breu i continuem.
Es comença a fer tard.. i el grup té gana, així que al segon reducte d'arbres que trobem resseguint la carena del Pla del Ginebre ens aturem a dinar. Els entrepans de cabell d'angel i les peces de fruita de 20 i 21 creen una barreja de sorpresa i incredulitat... curiós.
Llàstima de les presses... l'aproximació suspitosament prudent d'una vaca des de baix del Pla, fa que el grup hagi de marxar de forma precipitada just acabar de menjar. La posterior observació d'un vedell en les proximitats del campament, que havia passat desapercebut, justifica el comportament de la vaca... (nota: explorar bé abans d'acampar en buscar cries de mamífers)
En marxa de nou, el camí no millora... camp a través direcció Sant Segimon i 78 comença a remugar. Però una carrera de 20 i 21 fins la carena de la muntanya mata d'arrel qualsevol replantejament de la ruta (as gastat). Nou dilema en vista del vertiginós i encrespat descens que hi ha pel camí de Sant Miquel del Barretons i les coves... potser millor vorejar per l'esquerra fins a Sant Segimon? NEVER. (cabra_mode=ON)
Una breu parada a Sant Miquel dels Barretons permet veure l'estat lamentable en què està l'ermita... hi falta inclús la clau de volta de la porta, i una part del sostre està enfonsat. Abunda la farigola al voltant de l'ermita.
Un tram més de descens vertiginosament inclinat i arribem a les coves. Tancades per una reixa no es pot entrar, des de fora es veu les restes del que devia haver sigut una ermita en l'interior de la cova.
SORPRESA!!! el camí està tallat... una preciosa tanca metàl·lica de les obres de reforma de Sant Segimon impedeix poder avançar per on hauria de passar el camí. Es prova de franquejar-la en primera instància per darrera el primer edifici però resulta impossible, una tanca de nou.. Tornar?? un ascens impossible per una paret casi vertical.. NEVER!!
Finalment 21 troba camí vorejant les roques que dominen Sant Segimon per damunt. Un trànsit abrupta i poc acondicionat, però que es nota que no sóm els primers a utilitzar.
Finalment arribem a la pista forestal que arriba a Sant Segimon pel costat oposat a les coves, repte superat i ira desbocada... Ja recomposats, reprenem el camí de tornada ara ja si amb tots els objectius acomplerts.
Baixant, es para a proveir-nos d'aigua a la fonteta de Sant Miquel de Tots els Sants, just a peu de camí. Per ja continuar fins a trobar-nos el Torrent del Gorg Negre, on ens parem a ficar els peus en remull.. Un descans i reprenem el camí per un corriol que ens fa drecera fins arribar de nou a la pista que ja, sense més novetats, ens mena de tornada a Collformic, i final d'excursió.
1 comentari:
Bon relat i interessant sortideta...m'ha agafat fred als peus tan sols veure la foto del rierol!!
Publica un comentari a l'entrada