Jornades Hivern 2010

Fase prèvia...
Amb una convocatòria sortida d'entre copa i birra i birra i copa, es va decidir fer unes jornades d'hivern. Tot i una freda rebuda per part de la majoria, espantats per les baixes temperatures i les poques hores de sol. La proposta va prosperar i es va acabar trucant al Sr. Roig i guardant el refugi per les nits del 3 i 4 de desembre..
Les dues nits van ser àmpliament criticades i considerades totalment prescindibles. I com era d'esperar, l'èxit de la primera nit va ser molt escàs..

El primer fet remarcable és el còmput del número d'assistents. Sr Roig va fer un càlcul de 2 i 5 persones per nit (els que realment érem) però.. va fer la mitja per calcular 3,5... i va comptar un sol dia, perquè es pujava el divendres al vespre i es marxava el diumenge al migdia... total 3,5 persones! Crec que batent records!! (qui sóc jo per contradir el Sr. Roig??)

Les compres van ser molt irregulars, fetes novament per alguns dels habituals 21 i 17. Es va fer una compra de mínims, amb tot va acabar sobrant menjar... i faltant birra. I certs convidats van trobar a faltar els batuts matutins.


La Primera Nit
Tot i els intents d'arribar al refugi amb llum de dia, es va acabar pujant en plena nit pel camí vell de Figuerola a Miramar.. una travessia digne de lloança amb el cotxe de 05. L'única cosa bona va ser que gràcies a aquest trajecte es va trobar llenya pel camí i es va poder esmenar el principal problema que es plantejava... el subministrament de llenya per passar la nit.

Un cop descarregat el cotxe i posada l'estufa a l'habitació (si si, estufa de radiador elèctric nikilat! I per si fos poc, a la segona nit bufador by 03 de reforç!!) es va procedir a l'encesa del foc. Amb una habilitat, que no es deixa veure en les barbacoes, 05 el va encendre a la primera i les seves flames van esdevenir el centre de culta durant la llarga i freda nit.. acompanyada d'una bona cervesa i carneta a la brasa... face to face fins que es va acabar la llenya.. hora de retirar-se...
De dia...
El dia quatre va passar francament ràpid. Es va aixecar un dia clar i assolellat que invitava, com no, a fer la típica excursió pels voltants del poble. I així ho va fer 21: visita al cementiri, la font, intent de pujar a la creu... Després de dinar es va dedicar la major part de la tarda a la recollida de llenya i a tornar a encendra el foc (05 va tornar a demostrar una habilitat prodigiosa). Cap a mitja tarda van arribar els reforços. 03 i MJ van pujar destral i motoserra en mà per acabar de talar el bosc! Es va fer una segona sortida a buscar llenya i al final en va sobrar, tot i estar atiant el foc sense parar dia i nit. Bona feina llenyataires!! (nota: la motoserra òbviament no es va utilitzar, però si portar d'excursió pel bosc... pes inútil!!)


La Segona Nit La segona nit es va presentar molt més concorreguda. A les incorporacions de la tarda de 03 i MJ, si vans afegir 33 i 17 per la nit. A més es va comptar amb la visita estrella de 19 i A.

La nit va començar amb una millora substancial de la infraestructura, al condicionar la cuina (centre neuràlgic de les jornades al voltant de la llar de foc) amb dos matalassos per poder-se acomodar com cal després de carnassa a la brasa i unes bones tassetes de sake calent. Ben col·locats es van fer unes partidetes de domino per recordar les estades a la Vall Fosca.. MJ va començar molt bé i va dominar en l'inici del torneig però... no recordo qui va acabar guanyant! Aviat van fer acte de presència les cartes. Uns fills de puta sempre aixequen la moral ben lubricats... tombarelles.. caigudes.. abraçades.. rialles.. més caigudes.. fotos.. fotos "aquest no sóc jo".. una nit llarga.


El dia després
I es va aixecar el diumenge... veus de fons.. Els relleus, uns nois de Mas d'Enverja, que no havien d'arribar fins la 1, a les 11 ja feien guardia a la porta... Mal aixecar.. Un dia gris.. no sé perquè es va amb presses. No s'esmorza. Llet sola?. Algú es queixa de la falta de batuts. Comença a ploure. S'escombra. Es replega: sacs, bosses, estufes, menjar, cartes, mòvils, cendra... Sobre llenya. Entreguem les claus. Ens despedim...

---------------------------------
Unes jornades més han passat,
les últimes? qui ho sap.
---------------------------------

Per acabar, aquesta petita Oda dedicada a Miramar, obsequi de 05 en els correus de convocatòria...

Joan, escúchame. Ese mundo está muy mal.
La vida en Miramar es mucho mejor que el mundo allá abajo.
Tú crees que en otros lagos las algas más verdes son
Y sueñas con ir abajo, ¡qué gran equivocación!
¿No ves que tu propio mundo no tiene comparación?
¿Qué puede haber allá fuera que causa tal emoción?
EN Miramar, En Miramar
Vives contento, siendo pescao eres feliz
Sé que trabajan sin parar y bajo el sol para variar
Mientras nosotros siempre flotamos
En Miramar
Las gentes son muy felices, aquí tienen libertad
Las gentes allí están tristes, sus casas son de cristal
La vida de nuestras gentes muy larga no suele ser
Si al jefe le apetece, a mí me van a comer
En Miramar, En miramar
Nadie nos fríe ni nos cocina en la sartén
Si no te quieres alinear en Miramar te quedarás
Y sin problemas entre burbujas
Tú vivirás
En Miramar, En miramar
Hay siempre ritmo en nuestro mundo al natural
La manta-raya tocará, el esturión se unirá
Siempre hay ritmo, ritmo marino
En Miramar
Oye la flauta, oye el arpa
Al contrabajo ponle atención
Verás la trompetas y el tambor
Disfruta de tu canción, sí
Con la marimba y el violín
Los truchas volteando, el otro cantando
Y sin olvidar los del clarín
Que empiece la función
Sí, En Miramar, En miramar
Hay bailarinas, son las pueblerinas, ven a bailar
¿Para qué quieres explorar si nuestra banda va a tocar?
Hay castañuelas, son las almejas En Miramar,
Y las babosas están tan hermosas En Miramar,
El caracol es saxofonista
Y las burbujas llenan la pista
Para que bailes en esta fiesta
En Miramar.