Fitxa d'excursió:
Comarca: Vallès Oriental
Municipi: Fogars de Montclús
Punt d'interès: Pantà de Santa Fe, Empedrat de Morou i la Riera de Santa Fe
Ruta:
Data: 07/07/2012
Integrants: 20 i M.F.
Dificultat: Baixa
[ Escala: Nul·la/Baixa/Moderada/Mitjana/Alta/Extrema/Mordor ]
L'hora d'inici de l'excursió, poc faltava per les 12 del migdia, podria ser digna d'una sortida de la branca més cabril d'aquest blog. Res més lluny de la realitat, la presència de M.F., la qual també va escollir la ruta, impedia qualsevol intent de fer la cabra.
L'únic punt que es podria considerar negatiu és el llarg recorregut amb cotxe fins al lloc d'inici de l'excursió. La solució hagués estat matinar una mica més, però els aromes jamaicans van impedir a 20 llevar-se a una hora més adequada...
La zona de Santa Fe del Montseny la desconeixiem per complet però vist lo vist és altament recomenable.
Val a dir que la primera impressió de 20 fou de lamentar-se al veure la quantitat de pixapins i domingueros varis que pululaven per la zona. Un cop iniciada la ruta, molt ben senyalitzada, que pensavem fer la gent gairabé va desaparèixer per complet. Molt pocs foren els encontres. Ara bé, un dels pocs que varem tenir, tela...Una parella "d'urbanites" amb el nen petit. El pare el duia penjat amb arnés i la mare....la mare empenyia el cotxet pel sender!! Cert. Inversemblant però cert. I a sobre ens pregunten si hi havia gaires pedres més endevant en el camí perquè clar, amb el cotxet...
Sort que no hi havia altres membres d'aquest blog perquè sinó el fart de riure podia haver estat "in their face"
Malgrat tot el paisatge era molt bonic. Per moments semblava que haguéssin d'aparèixer els personatges del Senyor dels Anells. Fagedes ombrívoles, alzines, roures, pedres llençades per gegants de l'antigor (!), la fullaraca (no de fumar) i les branques seques tapissant el camí, etc...bé sort que no varem veure ni els orcs ni les aranyes de Mirkwood!
La caminada transcorria plàcida per sota el bosc, i com no 20 va insistir en incrementar l'exigència i arribar-se fins al cim del Morou, pròxim i a no gaire alçada. M.F. va posar seny, i no va permetre que el bon dia al bosc degenerés.
Tot d'un plegat sortirem de sota el brancatge i ens varem trobar en un aflorament rocós. L'empedrat del Morou. Les vistes i el lloc en sí eren prou recompensa per la caminada feta fins aleshores.
D'allí el camí baixava molt més del que fins llavors havia pujat. Es veu que vam escollir bé el sentit de l'excursió.
Poc després arribavem al Pantà de Santa Fe a la vora del qual varem dinar. Aquí hi havia ja més gent, la ruta fins al pantà semblava ser més suau (no prou però per els cotxets infantils). Lamentar la gentussa que deu llençar animals domèstics a l'aigua del pantà, i no serà perquè no hi ha senyals que adverteixen de no fer-ho. Crec que els peixos vermells, taronges, etc...els de peixera vaja, no deuen ser pas originaris del Montsey. Els biòlegs del blog ja ens ho respondran...
Després de dinar es presentaven dues opcions. Seguir la ruta i vorejar el pantà de tornada cap al cotxe. O bé sortir-se de la ruta establerta i anar a buscar una cova que en el mapa no semblava ser gaire lluny.
Aquesta vegada M.F. no va poder refrenar els instints cabrils...
El camí segui la Riera de Santa Fe muntanya avall. El paisatge també era prou bonic i l'aigua del torrent al fons de la petita vall segui donant un aire tolkenià a la sortida...
Però la cova no es va arribar a trobar, previsible pensareu? Bé, pot ser. La qüestió és que per sort es va fer mitja volta a temps. Malgrat tot l'ascensió era en alguns moments d'una pendent considerable, i M.F. que fins llavors havia ant prou sobrada va patir en alguns trams.
El regal però va estar prou bé. Un descens fins al fons de la vall i una remullada de peus a l'aigua congelada del petit torrent.
Al final ni rastre de hobbits, nans, elfs, orcs o wargs. Això sí, el paisatge reclama noves sortides.
2 comentaris:
Cal dir que M.F. va tenir que aguantar la conducció "esportiva" del senyor Manel per la carretera de rallys que puja fins a Santa Fe del Montseny. Per moments em voltava el cap!!
Excursió molt recomanable fe a l'estiu!!!
Olé una ressenya! bé bé paratge totalment desconegut cert.. Alguna sortideta s'hi haurà de fer!
mmm no ha esmentat.... ELS WARGS!! entre tota la fauna susptible d'apareixer a la taula "d'encuentros", no serà que s'han tornat tabu?
A puntar q desconeixíem totalment que Santa Fe estigués al Montseny, no sé pq jo sempre l'havia fet a l'altre costat del xarco :?
Posar-se de peus a l'aigua... s'està convertint en un clàssic!
Publica un comentari a l'entrada