Fitxa d'excursió:
Comarca: Conca de Barberà
Municipi: Vimbodí
Punt d'interès: Coves d'en Pere, Roca Foradada, Prades
Ruta:
Data: 02/10/2011
Integrants: 20,21,78,69,17 i S.
Dificultat: Mitjana
[ Escala: Nul·la/Baixa/Moderada/Mitjana/Alta/Extrema/Mordor ]
Una nova jornada per l'èpica. La cosa havia començat, com acostuma a ser habitual, amb l'aixecada de llebre preceptiva per part del senyor 78. En aquesta ocasió es tractava d'una ruta per les muntanyes de Prades, un recorregut que s'iniciava i finalitzava al poble de Vimbodí.
La sortida podia ser a l'estil pirata o bé pagar religiosament el que demanava l'organització, aquesta vegada tots els participants van pagar (per un motiu o altre) i varen deixar la "pata-pal0", el lloro i la petaca de ron a casa.
En un principi el senyor 69 no havia de ser present en tal efemèride, però per tots aquells que tinguin l'honor de conèixe'l ja saben com acostuma a anar la cosa... "Pues claro que vengo! A que hora se sale?"
Així doncs finalment forem mitja dotzena (d'ous en sobraven, de seny potser no tant, però ja ens coneixem prou) els integrants del grup. A destacar en aquest punt les rilacions injustificables dels senyors 33 i 66, els val a dir van reafirmar la seva presència a la pròxima animalada que s'albira ja a l'horitzó....la caminada per terres de la Segarra!
Abans d'entrar a comentar la sortida en sí cal posar-nos en antecedents. Bé, antecedents que per altra banda ja us podeu imaginar els que no vareu venir. Una ofrena als déus jamaicans perquè ens fóssin propicis, fins altes hores de la nit i un intent "d'enverinament" sofert pel senyor 20 durant el sopar. En definitiva, l'endemà son i gastroenteritis de cavall!
Com no podia ser d'altra manera es va arribar amb retard, però tot i això dins els terminis permesos. Després de confirmar la inscripcio i d'un petit esmorzar (preludi del que ens esperava?) es va començar a caminar.
Fred, son i en el cas del senyor 20 un considerable mal de panxa van marcar l'inici. I sort que al final la boira no va fer acte de presència!!
Òbviament no forem els primers a sortir, tampoc els últims val a dir. Ja ben aviat el senyor 78 es va despenjar del grup i va anar fent la seva cursa. 17 i S. el seguien a certa distància i més enrera encara, a un ritme certament de geriàtric anaven el trio calavera: 20,21 i 69. Es va sortir del poble havent perdut de vista ja els altres 3... Això sí, de fotos totes les que vulguis, analitzar les carpes de les basses, intentar boicotejar les carreteres de la comarca, entre d'altres...van ser habituals.
El resultat de tot plegat va ser arribar al primer control poc després d'haver atrapat a 17 i S. i de superar-los al sprint final, amb uns temps tristos, per no dir-ho d'una altra manera. Allí ens esperava el senyor 78 (des de feia temps sembla ser) amb cara de pocs amics. Ni tant sols va esperar que acabés d'esmorzar la resta del grup i va seguir el camí, el qual es començava ja a enfilar per les muntayes de Prades. Ja no el vam tornar a veure fins a la meta, tot i que si en van arribar notícies....
Esmorzar. Bé per dir-ho d'alguna manera. Pa d'abans d'ahir per uns entrepants també molt tristos, sindria, i aquarius o cocacola calenta. Aquest era el menú. Començava la indignació.
20,21 i 69 van sortir del punt de control abans que 17 i S. Als quals tampoc varem tornar a veure, en aquest cas ni a la meta.
El petit grup va començar a incrementar la marxa, en certs moments de manera excessiva, gràcies en gran mesura a que l'estomag del senyor 20 havia deixat de ser un problema.
Així doncs amb un ritme prou bo el grup de tres va anar passant controls i diferents indrets de les muntanyes de Prades, entre d'altres La Moleta (1190 m. el punt més alt de la jornada), la Foradada (on més d'un participant devia patir per la seva integritat física, les Coves d'en Pere, etc...
Val a dir que en el segon control la presència de fruits secs va reduir una mica la indignació alimentària. La qual, després d'una trucada del senyor 78 el qual es trobava ja a la vila de Prades, informant que allí no hi havia dinar!! es va incrementar considerablement. A destacar el coet al cul que devia portar el senyor 78 que fins i tot va tenir temps de fer ruta turística per la vila de Prades. Així doncs quan el trio va arribar a la plaçca del poble disposats a cremar-ho tot si no se'ls donva dinar, van rebre la informació que el dinar era en el següent control, i que allò sols era el vermut.
Nikilat, tot amunt, positiu, i d'altres adjectius que es podrien usar. Ens donaven birra, vermut, unes olivetes, dàtils, més fruits secs, patatukis....i encara faltava el dinar! Bé,bé tot pintava positiu.
Res més lluny de la realitat quan uns Kms més enllà, en un descampat a la solana, sense llocs per seure, al costat d'una carretera...hi havia el control del dinar (per dir-ho d'alguna manera).
Més pa sec i fruita!! INDIGNANT! Indiganció en grau superlatiu....
Es van fer unes mossegades i aviat es va seguir....quin panorama!
Poc després el camí va començar a tirar avall, i ja no va parar fins arribar a Vimbodí. Descens per camins de pedres enmig de boscos de castanyers, que com a bons recol·lectors-caçadors, 20 i 21 van aprofitar per recollir algunes castanyes, mentre alguns participants ens avançaven.
Després d'un llarg descens, que per l'únic que va servir fou per rebentar genolls, vam arribar a una zona que deuria haver cremat uns anys enrera i on no hi havia arbres. Resultat d'això fou la socarrimada de 21 i 69 i una calor excessiva.
Lo més xungu ja estava fet però. El camí s'anava tornant més plàcid i després d'un últim control ja teniem a tocar Vimbodí.
Com no podia ser d'altra manera, el tram final del poble va comportar una nova imprudència. Sprint criminal amb la intenció de superar un altre participant el qual teniem a gran distància. Malgrat retallar escandalosament la distància i tenir-lo a tret (pagant un alt preu a nivell físic) no se'l va poder atrapar. Al final el petit grup va arribar amb un temps de 8h 41' (bé, cert el senyor 21 8h 40').
En 78, el qual vam tornar a veure a l'arribada a Vimbodí havia empleat poc més de 8h en el trajecte, tot i el fet d'haver-se perdut al equivocar-se de camí (no estava prou ben indicat o el coet al cul el feia anar tant ràpid que no veia els plàstics penjats?).
Dels altres dos, en 17 i S., vam tenir notícies ja més tard, camí de Tarraco, que havien empleat més de 10h!!Cabres i floretes....o la caiguda d'un mite?!
Era temps de recollir els trofeus (caramels de La 'puta' Caixa i paquets de Kelloggs) i la fantàstica samarreta, mejar alguna cosa (el millor àpat del dia al final, qui ho entén?) i començar a fer el camí de retorn a Valls. Si es torna l'any que vé, crec que alguns utilizarant el mètode pirata...
Res més a destacar d'una jornada densa,res més sempre i quan exceptuem el viatge de retorn dels senyors 20 i 78. Embussos i pèrdua per dins de Bellaterra, en definitiva arribavem a Caldes a les 22.00, el que desconeixem és si el senyor 78 va patir algun altre contratemps en el seu trajecte ferroviari fins a Can Fanga.
La sortida podia ser a l'estil pirata o bé pagar religiosament el que demanava l'organització, aquesta vegada tots els participants van pagar (per un motiu o altre) i varen deixar la "pata-pal0", el lloro i la petaca de ron a casa.
En un principi el senyor 69 no havia de ser present en tal efemèride, però per tots aquells que tinguin l'honor de conèixe'l ja saben com acostuma a anar la cosa... "Pues claro que vengo! A que hora se sale?"
Així doncs finalment forem mitja dotzena (d'ous en sobraven, de seny potser no tant, però ja ens coneixem prou) els integrants del grup. A destacar en aquest punt les rilacions injustificables dels senyors 33 i 66, els val a dir van reafirmar la seva presència a la pròxima animalada que s'albira ja a l'horitzó....la caminada per terres de la Segarra!
Abans d'entrar a comentar la sortida en sí cal posar-nos en antecedents. Bé, antecedents que per altra banda ja us podeu imaginar els que no vareu venir. Una ofrena als déus jamaicans perquè ens fóssin propicis, fins altes hores de la nit i un intent "d'enverinament" sofert pel senyor 20 durant el sopar. En definitiva, l'endemà son i gastroenteritis de cavall!
Com no podia ser d'altra manera es va arribar amb retard, però tot i això dins els terminis permesos. Després de confirmar la inscripcio i d'un petit esmorzar (preludi del que ens esperava?) es va començar a caminar.
Fred, son i en el cas del senyor 20 un considerable mal de panxa van marcar l'inici. I sort que al final la boira no va fer acte de presència!!
Òbviament no forem els primers a sortir, tampoc els últims val a dir. Ja ben aviat el senyor 78 es va despenjar del grup i va anar fent la seva cursa. 17 i S. el seguien a certa distància i més enrera encara, a un ritme certament de geriàtric anaven el trio calavera: 20,21 i 69. Es va sortir del poble havent perdut de vista ja els altres 3... Això sí, de fotos totes les que vulguis, analitzar les carpes de les basses, intentar boicotejar les carreteres de la comarca, entre d'altres...van ser habituals.
El resultat de tot plegat va ser arribar al primer control poc després d'haver atrapat a 17 i S. i de superar-los al sprint final, amb uns temps tristos, per no dir-ho d'una altra manera. Allí ens esperava el senyor 78 (des de feia temps sembla ser) amb cara de pocs amics. Ni tant sols va esperar que acabés d'esmorzar la resta del grup i va seguir el camí, el qual es començava ja a enfilar per les muntayes de Prades. Ja no el vam tornar a veure fins a la meta, tot i que si en van arribar notícies....
Esmorzar. Bé per dir-ho d'alguna manera. Pa d'abans d'ahir per uns entrepants també molt tristos, sindria, i aquarius o cocacola calenta. Aquest era el menú. Començava la indignació.
20,21 i 69 van sortir del punt de control abans que 17 i S. Als quals tampoc varem tornar a veure, en aquest cas ni a la meta.
El petit grup va començar a incrementar la marxa, en certs moments de manera excessiva, gràcies en gran mesura a que l'estomag del senyor 20 havia deixat de ser un problema.
Així doncs amb un ritme prou bo el grup de tres va anar passant controls i diferents indrets de les muntanyes de Prades, entre d'altres La Moleta (1190 m. el punt més alt de la jornada), la Foradada (on més d'un participant devia patir per la seva integritat física, les Coves d'en Pere, etc...
Nikilat, tot amunt, positiu, i d'altres adjectius que es podrien usar. Ens donaven birra, vermut, unes olivetes, dàtils, més fruits secs, patatukis....i encara faltava el dinar! Bé,bé tot pintava positiu.
Res més lluny de la realitat quan uns Kms més enllà, en un descampat a la solana, sense llocs per seure, al costat d'una carretera...hi havia el control del dinar (per dir-ho d'alguna manera).
Més pa sec i fruita!! INDIGNANT! Indiganció en grau superlatiu....
Es van fer unes mossegades i aviat es va seguir....quin panorama!
Poc després el camí va començar a tirar avall, i ja no va parar fins arribar a Vimbodí. Descens per camins de pedres enmig de boscos de castanyers, que com a bons recol·lectors-caçadors, 20 i 21 van aprofitar per recollir algunes castanyes, mentre alguns participants ens avançaven.
Després d'un llarg descens, que per l'únic que va servir fou per rebentar genolls, vam arribar a una zona que deuria haver cremat uns anys enrera i on no hi havia arbres. Resultat d'això fou la socarrimada de 21 i 69 i una calor excessiva.
Lo més xungu ja estava fet però. El camí s'anava tornant més plàcid i després d'un últim control ja teniem a tocar Vimbodí.
Com no podia ser d'altra manera, el tram final del poble va comportar una nova imprudència. Sprint criminal amb la intenció de superar un altre participant el qual teniem a gran distància. Malgrat retallar escandalosament la distància i tenir-lo a tret (pagant un alt preu a nivell físic) no se'l va poder atrapar. Al final el petit grup va arribar amb un temps de 8h 41' (bé, cert el senyor 21 8h 40').
En 78, el qual vam tornar a veure a l'arribada a Vimbodí havia empleat poc més de 8h en el trajecte, tot i el fet d'haver-se perdut al equivocar-se de camí (no estava prou ben indicat o el coet al cul el feia anar tant ràpid que no veia els plàstics penjats?).
Dels altres dos, en 17 i S., vam tenir notícies ja més tard, camí de Tarraco, que havien empleat més de 10h!!Cabres i floretes....o la caiguda d'un mite?!
Era temps de recollir els trofeus (caramels de La 'puta' Caixa i paquets de Kelloggs) i la fantàstica samarreta, mejar alguna cosa (el millor àpat del dia al final, qui ho entén?) i començar a fer el camí de retorn a Valls. Si es torna l'any que vé, crec que alguns utilizarant el mètode pirata...
Res més a destacar d'una jornada densa,res més sempre i quan exceptuem el viatge de retorn dels senyors 20 i 78. Embussos i pèrdua per dins de Bellaterra, en definitiva arribavem a Caldes a les 22.00, el que desconeixem és si el senyor 78 va patir algun altre contratemps en el seu trajecte ferroviari fins a Can Fanga.
8 comentaris:
Gran crònica del gruppo inseguitore. En ma vida havia menjat tant embotit i aquarius, perquè no hi havia res més. Innecesaris els últims deu km.
A destacar la caiguda del mite, si algun cop ho va ser. 17 continua amb la seva fase descendent i ja és candidat a ser membre d'un club IMSERSO d'excurionistes, els que van de visita a Lourdes en autobus pagat per la parroquia.
per quan la següent? (aquest cop mantindré la disciplina de partit)
bé bé bé posats punts i apart i afegides més fotos!!
Bona crònica, cansament extrem però almenys aquesta vegada no ens ha visitat la febre!
Gran convidat sorpresa 69 q sense ser un habitual de les excurcions va complir i va mantenir la moral del grup perseguidor alta i animada tot el trajecte
ah! i molt positiva la crema solar de 69 tb! qui ho havia de dir q al mes d'octubre encara seria necessaria! putus incèndis!!!
66!!! 33!!!! rilaaaaaattttss!!!
A veure quan 78 ens torna a enredar!! vaig sentir algo de Montsant ?!?!
M'esteu fent agafar ganes de participar en una caminada d'avis d'aquestes que feu últimament. Pot ser haurem de participar per deixar les coses clares jojojo.
Per cert, jo crec que la caiguda del mite 17 es podria explicar per les possibilitats que ofereix una bona passejada per solitàries contrades a una parella jove i amb ganes de disfrutar de la vida...
P.D: L'efecte PONCHE sempre es positiu!!! jajajaja
La quarta foto, on apareix Joanet en primer pla i Ponche al darrere, deu ser feta a les Coves d'en Pere, no? I en concret la massa suspesa sobre el cap de 21 deuen ser els OUS PELUTS d'en Pere!
Molta crítica a l'habituallament veig jo eh...per mantenir un bon ritme durant la caminada cal recuperar energies amb aliments lleugers i àpats frugals; si a mig camí et fots un entretoc, acte seguit te'n vas a fer la migdiada sota una figuera! Si us plau prou comentaris de ciclista de cap de setmana!! xDDD
De totes maneres...RESPECT!
Salut!
Ricci.. una cosa és fotres un cap i pota i una altra és donar-te almenys menjar decent!
Uns caldets calentons i una mandunguilleta, o uns entrepans calents.. alguna cosa millor q pa sec almenys!!
No aquella és la Roca Foradada, punt de màxima dificultat de l'excursió en el pas d'entrada i ascens.
Pa sec o pa moll???
pablando
Però que no presentarà la seva defensa, el sr. 17?
Publica un comentari a l'entrada