Fitxa d'excursió:
Comarca: Alt Camp
Municipi: El Pla de Santa Maria
Punt d'interès:
Ruta:
Data:
Integrants: 3, MJ, 17, 20, MF i 33
Dificultat: Nul·la
[ Escala: Nul·la/Baixa/Moderada/Mitjana/Alta/Extrema/Mordor ]
Realment el títol pot fer perfectament justícia al que es va viure aquest passat cap de setmana als camps d'El Pla. Els participants foren els senyors 3,17,20 i 33, acompanyats de les senyores Astrofísica i Cap d'Estudis (santa paciència les dues!)
Bé, tot es pot justificar, cert. En aquest cas es podria parlar d'un cúmul de circunstàncies que van desembocar en el trist desenllaç final de la sortida. En primer lloc el càcul erròni de distàncies (17) i la seva acceptació a la lleugera (20); en segon lloc voler allargar la marxa (20) per fer-ho una mica més "interessant"; a tenir en compte també l'estat dels camps després de les pluges i la lamentable senyalització (per no dir inexistent) dels Senders Locals d'El Pla de Santa Maria (què es pot esperar d'un grup excursionista que es fa dir La Xiruca Foradada?... ni per sabates noves tenen!). Bé malgrat tot, el resultat final és difícil de justificar.
Tot comença cap a les 10.00 davant l'església romànica d'El Pla. Abans de sortir del poble alguns membres del grup ja mostren el seu "desconcert" quan observen que les indicacions cap a Santes Creus (objectiu de la sortida) indiquen la direcció contraria de la que es pren; potser ho hauriem pogut prendre com una senyal, cert, però ja se sap com va això... Els primers problemes arriben un cop ja agafat el camí i creuada l'AP-2. Degut a les fortes pluges dels dies anteriors el camí estava inundat en un tram i es fa impossible continuar. Cal començar a fer la cabra pel mig d'un camp elevat i posteriors equilibris per sobre d'un rec. És aleshores quan comença a caure una pluja fina que per sort no va anar a més. Sí, també es podrien haver pres com a senyals adverses...
Arribats a cert punt cal abandonar el camí i posar-se per un sender que ben aviat desapareix enmig dels camps de blat enfangats. Nous moments de desconcert i desconfiança. Malgrat tot el camí era correcte ja que després de xafar fang i acabar xops per culpa de les herbes molles, arribem de nou al camí.
El temps passa i un cop creuada la c-37 i prossegint el camí el grup es comença a adonar dels càlculs errònis en quan a la distància fins a Santes Creus. Finalment s'arriba a la decisió d'escurçar el camí i anar a buscar el GR que torna cap al Pla més al sud del recorregut que estavem seguint. Tot sembla arreglar-se però ja se sap...quan sembla q s'arregla és quan pitjor pot acabar!
Arribats a aquest punt i després d'unes fotos dels camps per segar i de caminar tranquils, els senyors 17 i 33 forcen la marxa, el grup es dispersa i ja sigui per una cosa o per altra ens passem de llarg el trencall que ens hagués dut a agafar el GR! A partir d'aquí el camí es va anar fent més llarg pscicològicament fins que varem tornar a arribar a la C-37, a tant sols uns 800m d'on l'haviem creuat anteriorment i a uns 2km en línia recta seguint la carretera fins al poble.
Arribats en aquest punt es va consumar el pitjor.... "el comodín de Peke" Si, si, trist i lamentable però en vistes de l'hora, els cansaments i la patejada sota el sol per l'asfalt..es va decidir trucar al senyor 66 perquè ens vingués a buscar amb el cotxe. Bé, crec que no hi ha paraules per descriu-re la reacció que devia tenir el senyor 66 ni el fart de riure que es va fotre quan ens va veure. Segon rescat, quan serà el tercer? El problema serà el dia que 66 es trobi en el grup de temeraris, qui farà el seu paper?? Malgrat tot l'excursió es va decidir de repetir-la, aquest cop pel GR i acabar-la a lo gran dinant al restaurant a Santes Creus. La cosa promet...
1 comentari:
jajajaja comodín Peke!!
Publica un comentari a l'entrada