Sant Pere de Bertí (II)

Sortida de les memorables, amb gairabé tots els ingredients necessaris per esdevenir una jornada digne de recordar. Per sort, per recordar en positiu. Abans de continuar i per-nos la idea del que ens espera en aquest relat només cal fer esment dels dos individus que hi prengueren part: els senyors (per anomenar-los d'alguna manera) 78 i 20. Tot seguit cal situar-la en el temps. Dos dies després de la sortida fins a Collsuspina (uns 30km) i el dilluns abans de la XII Marxa dels Castells de Guissona (54km). El punt de trobada fou l'estació de tren de La Garriga en la qual el senyor 78 amb pocs minuts havia estat capaç ja d'establir "relació" amb la cama-curt del bar... D'allí ens varem dirigir amb cotxe fins al cementiri de La Garriga, a l'altra banda de la C-17 on s'havia d'iniciar el recorregut. La caminada va començar a les 10.00 ben tocades, un horari més que digne per una excursió... El primer tram, tot i pujar de forma sostinguda fou bastant plàcid, fet que com era d'esperar va propiciar que es llencecin les campanes al vol. Bé vaja, lo de sempre. Varem arribar fins el Santuari de Puiggraciós amb la seva torre de guaita. El paisatge i les vistes sobre el Vallès molt maques. Llàstima de la urbanització que vam haver de vorejar i de la porqueira que això comporta. Per sort aquest cop la urbanització no va portar els mateixos problemes que les de Els Pallaresos!! Fins a Puiggraciós s'havia pujat prou bé i sense pèrdue per tant era òbvi que calia continuar, no se sap ben bé fins a on, però continuar... Des d'aquí ens varem endinsar de ple en els Cingles del Bertí, un espai molt interessant per anar a fer excursions. El problema com sempre és saber trobar la mesura a les coses, punt en el qual aquell dia els dos protagonistes de la sortida van errar, per dir-ho suaument. El camí discorria sota el sol, vorejant les cingleres, observant el paisatge, discutint de qualsevol tema, ja fós de política, d'esports, de medi ambient, de comportament social, d'exterminis selectius o indiscriminats, etc... Així va ser fins arribar a un antic mas fortificat avui dia en ruïnes, El Clascar. Les primeres notícies que se'n tenen es remonten a l'any 987 tot i que l'aspecte actual fins a cert punt lleugerament kitsch data d'inicis del s.XX Arribar fins aquest punt, dinar i tornar hagués estat el que haurien fet uns excursionistes prudents i assenyats, més tenint en compte el desgast de la sortida a Collsuspina i la propera de Guissona. Obviament però estem parlant dels senyors 20 i 78, i com diuen els veïns españols...."la duda ofende" Després d'una breu deliberació és va decidir de seguir. En principi es va comentar d'arribar fins a Sant Pere de Bertí, dinar allí i tornar. Però com era de preveure s'hi hi havia dos camins per arribar-hi, calia agafar el camí llarg i dificil, i així va ser...aquí van començar els problemes. Seguint els Cingles de Bertí que donen a la banda de la C-17 discorria el GR el qual però en un punt determinat varem abandonar degut a les acalorades discussions sobre qualsevol tema... Quan ens varem adonar de tal error ja haviem fet bastants km i tornar enrera no era viable (o si que ho era, però el cas és que no era digne del "Comando Cabra". Per tant vam començar a fer més gran el problema tot intentant trobar el camí adeqüat interpretant el mapa. Després d'hores de caminar per les muntanyes del Bertí sense punts de referència vàlids i escollint el camí a seguir en cada cruïlla en base no se sap ben bé de què, vam arribar a pensar que potser ens haviem perdut lleugerament... Vam seguir caminant, muntanya amunt i muntanya avall, amb el cansament físic i psicològic cada cop més acusat. Finalment quan ja no faltava massa per les 15.00 vam arribar a una cruïlla de camins a dalt de tot d'una vessant. El senyor 78 va fer una tirada de descobrir i allà lluny, al fons de la vall que s'obria sota els nostres peus va divisar una ermita. Ermita que un servidor va corroborar que era la de Sant Pere de Bertí!! Després d'hores de caminar perduts per fi ens haviem resituat en el mapa, i varem respirar més alleujats. Encara ens va costar mitja hora ben llarga però arribar fins al petit poble del Bertí on vam dinar. Qui més ho va agraïr em sembla que fou el senyor 78... Un cop dinats i havent trobat ja el camí correcte, poques coses més a destacar hi va haver. L'únic que calia era desfer el camí i retornar fins al cotxe. Per sort el gos que varem trobar durant el retorn en aquesta ocasió no va comportar cap altre contratemps més que una indignació del senyor 78 envers el ca i el (carallot) del seu amo. Finalment abans de les 18.00 erem a l'estació de La Garriga on la cama-curt ja ens hi esperava per vendre-li el bitllet al senyor 78 (o no). En definitiva una excursió per recordar a pocs dies de la memorable animalada de Guissona!!