Bé, vaja, ja tocava una mica de preparació per les cabres no?
El títol de la sortida tot i que podria fer-nos-ho pensar no té res a veure a el senyor 33 que tots coneixem.
Els assistens a l'ascenció foren els senyors:
Jordi (sempre a al capdavant, excepte el dia de la Pica!...), 20, 3 (infiltrat i amb dècimes de febre!! Digne del títol d'aquest Blog, si senyor!) i 66. Les senyores, després de la jornada anterior varen declinar l'oferiment (sort!).
El punt de sortida fou la Plaça de l'Església del Pla. Des d'allí tot va ser amunt.
El primer tram un camí mig asfaltat que tot i la lleugera pujada era ben constant. Deixant de banda algun que altre caçador i els seus respectius "xuxus" res a destacar en aquest primer tram fins a les ruïnes de l'Ermita de Sant Ramon. Alguna rampa, però res, poca cosa, fins i tot en 3, tot i alguns "estertores" preocupants va pujar amb molta soltura.
Vaja, una mariconada pujar fins allí...les increpacions a 66 feren acte d'aparició, fenòmen típic per altra banda.
Arribats aquí ens trobavem ja per sobre de la boira baixa que cobria tot el Camp de Tarragona.
Després d'un petit descans es va prosseguir, amb Jordi sempre al capdavant (bah home bah!)
La cosa anava pujant de manera més pronunciada i al final va passar el que era previsible. El grup es va trencar a l'alçada de la torre d'alta tensió. Jordi fot la directa.
Se les donavem molt felices, "això és aquí mateix" " ja hi som" " si això no és res"...però van començar les parades a mitja pujada (mala senyal). A destacar l'amago de "pajara" de qui us escriu. Podriem buscar les excuses que sigui, que si el dia abans ens vam cansar, que si la son, que si....és igual, la veritat és que es va patir lo seu!
Tot sigui dit, que el ritme d'ascenció potser va ser massa ràpid pel nostre nivell....
L'important és que varem arribar!
I déu ni do si valia la pena, el lloc és la òstia! Molt bones vistes sobre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Llàstima de la boira que cobria el Camp, havia canviat de lloc, perquè a la Conca petava un sol de cal déu!
Després d'un breu descansa i les típiques proclames de seguir més enllà.... (no hi ha solució!) el seny va imperar i es va iniciar el retorn.
Bona sortideta per un diumenge al matí, curta però exigent.
Equipament necessari, la veritat es que segons com no caldria ni aigua....tot i que a l'estiu amb un bon Sol seria recomenable!
El punt de sortida fou la Plaça de l'Església del Pla. Des d'allí tot va ser amunt.
El primer tram un camí mig asfaltat que tot i la lleugera pujada era ben constant. Deixant de banda algun que altre caçador i els seus respectius "xuxus" res a destacar en aquest primer tram fins a les ruïnes de l'Ermita de Sant Ramon. Alguna rampa, però res, poca cosa, fins i tot en 3, tot i alguns "estertores" preocupants va pujar amb molta soltura.
Vaja, una mariconada pujar fins allí...les increpacions a 66 feren acte d'aparició, fenòmen típic per altra banda.
Arribats aquí ens trobavem ja per sobre de la boira baixa que cobria tot el Camp de Tarragona.
Després d'un petit descans es va prosseguir, amb Jordi sempre al capdavant (bah home bah!)
La cosa anava pujant de manera més pronunciada i al final va passar el que era previsible. El grup es va trencar a l'alçada de la torre d'alta tensió. Jordi fot la directa.
Se les donavem molt felices, "això és aquí mateix" " ja hi som" " si això no és res"...però van començar les parades a mitja pujada (mala senyal). A destacar l'amago de "pajara" de qui us escriu. Podriem buscar les excuses que sigui, que si el dia abans ens vam cansar, que si la son, que si....és igual, la veritat és que es va patir lo seu!
Tot sigui dit, que el ritme d'ascenció potser va ser massa ràpid pel nostre nivell....
L'important és que varem arribar!
I déu ni do si valia la pena, el lloc és la òstia! Molt bones vistes sobre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Llàstima de la boira que cobria el Camp, havia canviat de lloc, perquè a la Conca petava un sol de cal déu!
Després d'un breu descansa i les típiques proclames de seguir més enllà.... (no hi ha solució!) el seny va imperar i es va iniciar el retorn.
Bona sortideta per un diumenge al matí, curta però exigent.
Equipament necessari, la veritat es que segons com no caldria ni aigua....tot i que a l'estiu amb un bon Sol seria recomenable!
1 comentari:
Amb "estertores" de mort i tot, vaig acabar arrivant bastant més sobrat que vosté! Jajajaja.
Excursió totalment positiva pel que fa a la recuperació del meu refredat. Em vaig passar la tarda de diumenge i casi tot el dilluns de conya. Però un cop es va exaurir tot l'aire pur de la serra que em quedava als pulmons, la mort va ser inevitable, i dimarts vaig tornar a caure al llit.
L'aventura es l'aventura, i moltes vegades també es salut!
Bona narració, senyor 20!
Publica un comentari a l'entrada